inaugurem la nova temporada del Diumenja'm. Com heu vist, he canviat el disseny. A temporada nova, plantilla nova.
Durant aquest estiu els aconteixements obrien el bloc. A partir d'ara tornarem a obrir el bloc als aconteixements, als records i a les sensacions. Però no farem com l'Andy Warhol amb la seva gravadora, quan diu a The Philosophy of Andy Warhol
The acquisition of my tape recorder really finished whatever emotional life I might have had, but I was glad to see it go. Nothing was ever a problem again, because a problem just meant a good tape, and when a problem transforms itself into a good tape is not a problem any more. An interesting problem meant an interesting tape. Everybody knew that and performed for the tape. You couldn't tell which problems were real and which problems were exaggerated for the tape. Better yet, the people telling you the problems couldn't decide any more if they were really having the problems or if they were just performing.
The Philosophy of Andy Warhol
Penguin Modern Classics. Pag. 26
Traducció
Quan em vaig comprar la gravadora, es va acabar tota la vida emocional que podria haver tingut, però ja m'estava bé. Res no era un problema, perquè gravava el què em passava, i el problema es convertia en una bona cinta; i quan un problema es converteix en una bona cinta, ja no és un problema. Un problema interessant volia dir una cinta interessant. Tothom ho sabia i actuava explicant els seus neguits a les cintes. No podies saber quins problemes eren reals i quins s'havien exagerat per a la gravació. Millor encara, la gent que t'explicava els seus problemes ja no et sabien dir si realment tenien problemes o només estaven actuant.
Benvinguts, i pensem que demà anirem pel carrer amb el so tan característic dels violins que només se sent a les cançons del Sinatra.
5 comentaris:
Quim estàs bé?Et noto raro...no acabo de pillar...
Anna
Per cert, no és veu la teva foto....i que bé arribar a la feina i tenir 2 diumenjams per menjar!
Anna
Bon dia, Anna
Jo que em pensava que el post críptic seria el Rosebud :(
Fa temps que pensava posar el fragment del Warhol en un post, perquè em va fer reflexionar sobre la teràpia personal de 'literaturalitzar' les històries íntimes per fer-les soportables. Una teràpia que ara es pot aplicar als blocs personals. Això crec. Si al 1975 un bon problema podia ser una bona cinta, ara un bon problema pot ser un bon post. El que no sé si per a tothom un problema, transformat en un post interessant, deixa de ser un problema. Però m'agrada aquesta idea de que un ja no sàpiga distingir el fet real de la seva dramatització del fet.
Et recomano el llibre del Warhol. No he posat cap fragment sobre el què em pensa de l'amor i el sexe perquè llavors sí que hauries pensat que estava amb una depressió de cavall :(
Tot el rotllo del post inaugural era per dir que intentaré que la nova temporada del Diumenja'm sigui tot el contrari del que són les cintes per al Warhol, i que els posts només pretenen que la vida es visqui com si els violins d'un cançó del Frankie fos la nostra banda sonora.
Un petó
Bentornat a la blogsfera i enhorabona pel nou format, que està molt bé. Aviat em posaré al dia del Diumenja'm, temporada 07-08! :)
Bentrobat Ferran,
No sé si ja estàs a Berlin o estàs a punt d'anar-hi. En tot cas, espero q wherever you are segueixis per aquí les estrambòtiques referències culturetes que surten d'una població del Maresme.
Una abraçada, i sort en la teva etapa germànica
Publica un comentari a l'entrada