diumenge, 30 de setembre del 2007

Des de Borovets amb amor

Estic escrivint aquest post després del sopar de gala del congrés i de la ballaruca a la disco de l'hotel Samokov, a Borovets. És curiós com els homes búlgars que tenen a veure amb l'organització del congrés aprofiten per mantenir contacte dèrmic amb les participants- tant si estan a la registration desk com si presenten ponències i posters. Quan ballen, les abracen rodejant les seves espatlles amb els braços peluts, empresonant-les de tal manera que no poden evitar el frec de galtes. Un comportament de pel·lícula de l'Ozores, però és que tot té a veure amb una pel·lícula de l'Ozores. La decoració de l'hotel és una barreja de Los bingueros i de El Resplandor del Kubrick. A més, la música que t'acompanya a l'esmorzar, al sopar, i fins i tot, la que ha amenitzat la festa sembla una selecció d'èxits de l'any 78 d'aquells que la Caixa regalava per Nadal.

La idea d'aïllament ens va afectar el primer dia, però ja ens afecta menys. Potser ens passa com als personatges de la Muntanya Màgica de Thomas Mann, que s'acaben adaptant a la rutina dels centres de salut alpins, i ens conformem a la comoditat de la manteta als genolls, en una terraça panoràmica de les muntanyes. Tot i així, hem fet alguna sortida, com la del Monestir de Rila. El monestir té unes pintures exteriors molt interessants, de colors típics dels icones russes, i una botiga de souvenirs d'on emergeix un cap entre una quantitat inmensa d'icones amuntagades. Un cap amb cara de pomes agres per haver de treballar massa si t'ha de tornar el canvi.





Us recomano l'anada amb un conductor d'un microbus que no tingui ni idea d'anglès. Uf, la feina que vam tenir per dir-li que volíem dinar pel camí. Ho vam intentar amb vàries llengües però al final ho vam fer en francès; tot i que quan havíem de dir oui dèiem , of course, o yes.

A Sofia vam dinar en el restaurant més pijo i fashion per uns 6 euros, tot i haver convidat a la N*****, una estudiant de doctorat búlgara que farà la tesi a Barcelona però que presentava també un poster al congrés. La pobra s'ho mereixia perquè va haver d'agafar un taxi des de l'estació d'autobusos on ella ens esperava, al sud, a l'estació d'autobusos on havíem baixat, que era al nord. És difícil orientar-se quan ningú t'entén quan dius hello o bus stop, quan amb el cap et diuen quan en realitat volen dir no (i al revés), i amb tots els noms de carrers, botigues, edificis, etc. en alfabet ciríl·lic. Recomenable la visita al museu d'icones a la cripta del costat de la catedral. Allà la N***** ens va explicar que Sant Joan es celebrava pel gener, i que es menja un peix especial per Sant Nicolau; la qual cosa em va fer recordar el Sant Nicolau vinculat al mar i als pescadors de la peça de Britten.

La N***** també ens va explicar les dificultats que tenen els professors universitaris per viure amb el sou que cobren (de fet, estan de vaga ara), i l'exagerat augment dels preus amb la incorporació del pais a la Comunitat Europea. De tota manera, ens va xocar la quantitat de Mercedes i Toyota circulant i el vestuari de les noies, molt estiloses elles.

En un grup de companys d'àpats i visites, format per una cubana, quatre o cinc bascos, dos de València i tres catalans (en el sopar hem compartit taula amb uns del MIT, que desprenien la fosforescència de les pantalles dels seus portàtils), és inevitable enriquir-te escoltant-los parlar dels seus països i d'altres països on viuen o han viscut. Sembla mentida el bagatge que tenen: un d'ells ha viscut en llocs tan allunyats com Birmingham i Buenos Aires, i tenen una edat que no estaria molt allunyada de l'edat dels fills d'amics meus de la meva quinta. És un dels aspectes més profitosos d'aquestes trobades congressuals- a banda de fer turisme: l'enriquiment que comporta la convivència amb gent ja tan rica en experiències, i que té l'esperit i les ganes, com jo, d'estar rient la major part del dia.

20 comentaris:

Anonymous ha dit...

Finalment no t'han matat...i has pogut agafar fins i tot un aire de James Bond!
Petó,
Anna

Anonymous ha dit...

Veig que has sobreviscut i, a més, has tornat ric en experiències. Què més vols?
Celebro que t'hagi anat bé.
Josep

Ferran ha dit...

És un luxe poder visitar un país que, tot i trobar-se al bell mig d'Europa i ser-ne membre de ple dret, encara es manté "verge" en molts aspectes. D'aquí a quatre dies tindran eurus, preus eurus-peus i el virus del capitalisme hi haurà fet estralls!

quim ha dit...

Anna: sí, he sobreviscut. Acabo d'arribar i em sembla que més que aire de James Bond se m'ha encomenat l'aire freaky que corria en algunes sessions. Espero superar el periode de desfreakiament el més aviat possible. Això, sí. Em sembla que hauré de fer molts quilòmetres de marxa (no caminant, xino-xano com ara) per treure'm de sobre l'excés de proteïnes i grasses dels àpats que m'he fotut. Carai, quins plats de carn més bons, i una llengua de porc.... mmmm excel·lent.

Josep: acabo de tornar. Vaig fer el post a Borovets; és un dels avantatges d'aquest món online en el què vivim. Gràcies. Per cert, molt bo aquest pianista que té un nom curiós que has penjat a la teva pàgina.

Ferran: potser en alguns aspectes sí que es pot dir que es manté verge. De tota manera, passeja't per l'avinguda comercial de Sofia i veuràs que la virginitat només la trobes fora de la capital. He vist moltes noies amb roba que compren a una tenda Mango que, segons la M****, costen molt més que a Barcelona. Això sí, si t'agrada menjar i beure bé, és qüestió d'aprofitar que encara no tenen l'euro. La veritat és que el sopar que ens vam endrapar ahir, amb el vi i el licor final, eren excel·lents. I això a preu més barat que un menú del dia a qualsevol garito de Barcelona.

Anonymous ha dit...

La descripció del teu viatge em recorda a les meves primeres excursions per l'Alemania recent oberta desprès de la caiguda del mur, quan la gent encara estava tan plena d'esperança i alegre, quan uns menjars d'Hotel de primera valien pocs cèntims i quan podies fer excursions per una natura esplèndida i poblets amb les façanes plenes de marques de la guerra (si bé els cotxes als carrers encara eren els "Trabi")...

Ona

nur ha dit...

Doncs es veu bonic Borovets i no sembla que hi hagi gaire neu, no? Ara de far niente... em sembla que poc, eh? :)

quim ha dit...

Ona: no sé si la gent que vaig veure estava plena d'esperança i es sentia alegre. No em va donar aquesta impressió, si bé tampoc puc dir que la veiés amargada. Dels vestigis del comunisme doncs queden estàtues mig derruïdes i mausoleus borrats del mapa per ordre del primer govern després de la caiguda del mur. Després d'un breu periode lliberal, ara els comunistes se'n diuen socialistes i governen el país. Com en el famós adagi de la novel·la 'Il Gattopardo', s'ha de canviar tot perquè tot continuï igual?

quim ha dit...

nur: la foto és del monestir de Rila. La veritat és que a Borovets vam tenir una calor horrorosa, encara que els bascos ens van dir que el dimarts passat havien passat un fred que els congelava. De tota manera, a Borovets no hi ha neu, i la pista d'esquí està verda d'herba.

I de fer niente, doncs déu n'hi do. Malgrat haver de treballar el diumenge a la tarda per enviar un esborrany de projecte per al dilluns, el temps també l'hem emprat per jalar, beure cerveses Zagorkas i Kamanitzas, nedar a la piscina i a que ens donessin un massatge. Això sí, també anàvem a sessions, que consti.

Ferran ha dit...

Aprofitant el comentari de l'Ona, sobre els menjars barats de l'Alemanya post-mur, deixeu-me que us digui que la part oriental del país, Berlin inclós, encara manté uns preus irrisoris pel que fa als àpats. I amb uns plats que, molts cops, no te'ls acabes. I això que tenen euros! Que duri.

quim ha dit...

Ostres Ferran, quan recuperi la meva figura i els quilets que guanyat me'n vaig a Berlin oriental. Quina millor excusa per anar definitivament a Berlin que uns bons àpats. Prometo no portar a l'equipatge cap novel·la del John Le Carré.

Ferran ha dit...

Haha!, ben fet. Tant per tant et racomano un dels dos llibres que Eugenio Xammar, periodista català de principis del XX, va dedicar a Berlin. Amb profusió de detalls, desgrana la ciutat dels anys 20 i 30 des del punt de vista social, polític... Una joia.

Anonymous ha dit...

jo vull venir...hi ha un conservatori a explorar a Berlín...
Anna

quim ha dit...

Ferran: moltíssimes gràcies per les recomanacions. Buscaré els dos llibres i si els trobo me'ls llegiré amb molt d'interès. Tenen molt bona pinta.

Anna: Doncs res... a explorar conservatoris, restaurants, parcs... :D

franc ha dit...

Ja que estàs posat, afegeix un complement local: ‘Crónicas berlinesas’ de Joseph Roth.

Què m’has portat de Borovets? Un joc d’esquís? Un iogurt king-size?

quim ha dit...

franc: m'agrada molt en Joseph Roth; així que m'apunto les seves cròniques berlineses com un llibre per llegir. I ostres, ho sento, però no t'he portat res. El més decent de portar va ser un clauer 'chauchescu' (era l'adjectiu més utilitzat ente la penya) per a la meva tia. Hagués sigut diferent si a l'aeroport m'haguessin deixat portar Zagorkas i Kamanitzas, o calderetes amb llengua de vedella i altres exquisideses :)

Paulo ha dit...

Olá Quim, vi as fotos de Borovets. Molt bé.
As pinturas da esglesia a fazerem lembrar os frescos românicos do Museu da Arte da Catalunha.

Apesar de não entender tudo, gosto desse sentido de humor.

Fins a Diumenje

Ferran ha dit...

Uitx, quina vergonya: jo recomanant en Xammar (amb tot el mèrit per ell) i va i m'oblido de Roth, les "Cròniques berlineses" del qual van inspirar, justament... el títol del meu bloc berlinès :-)

quim ha dit...

paulo: Eu estou feliz que gostas das fotografias e que você viu os frescos do Museu d'Art de Catalunya. Se você algum dia vem a Barcelona eu estaria feliz visitar estas pinturas outra vez e outras coisas artísticas com você.

ferran: permete'm recomenar-te un recull de relats del Roth (això si no l'has llegit ja). És en anglès (The collected Stories of Joseph Roth, editat per W.W Norton & Company). Jo com que no sé alemany, t'he dit la versió anglesa. Segur que tu pots gaudir de la versió alemanya. Crec que també és d'ell 'Les Ciutats Blanques', que descriu llocs de La Provença- corregeix-me si m'equivoco. Em va encantar. Et recomano especialment el relat 'Abril'.

Ferran ha dit...

Apuntades les recomanacions, Quim. Danke schön! :-)

quim ha dit...

ferran: molt ben fet

Nota: així arribo als 20 comentaris. Quin rècord!!!