Las zonas fronterizas no se localizan tan sólo en una geografía política o en una terminología mediática, sino en el interior de cada persona...
...ya no podemos pretender que el enemigo siempre está afuera...
El dominio es contextual...
Todos, en tiempos diferentes y en contextos diferentes, disfrutamos de algunos privilegios sobre otra gente y actuamos en los siempre cambiantes roles de víctima y perpetrador, explotado y explotador, colonizado y colonizador...
Suposo que pretendre respondre la qüestió “del llenguatge assassí vs. el llenguatge imparcial” a un expert en terminologia és pot considerar una gosadia, però donat el fet que som analfabets en quasi la millor parts dels camps de coneixement i només som experts, amb prou feina i si en tenim sort, en tan sols un de tots els infinits camps de saber, serà tot un plaer intercanviar reflexions en aquest fòrum i aprendre d’aquesta, la teva expertesa.
En el mateix article de la BBC, es parla de la responsabilitat en fer ús d’un llenguatge imparcial, de manera que sembla que es parteix de la possibilitat de jugar un rol neutre i, com tu també suggereixes, es parteix de la possibilitat d’una “correcció política” - en el seu sentit original més positiu de defendre un esforç per la pau o la anti-discriminació. No vull entrar en l’ús actual del terme de la “correcció política” que cada vegada sembla estar més al servei de vessants conservadores en generar una pressió conformista, però si m’agradaria remarcar un gran inconvenient en creure en l’acció imparcial de les paraules quan fem ús d’una terminologia políticament correcta.
Els conceptes políticament correctes sovint hereten el sentit de la paraula que havien de substituir. El fet de canviar la denominació no implica una transformació real, no comporten un canvi de la realitat social. Si be n’hi han de paraules que comporten una acció en només dir-les, com quan un cura declara a una parella com “marit i muller”. L’acció de les paraules (Austin: How to Do Things With Words) està limitada al poder atorgat al cura per enunciar aquestes paraules i convertir-les en un acord vinculant.
De manera que quan ens preguntem pel rol dels que volen o pretenen ésser uns observadors neutrals del món com els mitjans de comunicació o fins i tot els científics, pot ser el què de fet realment volem saber és quin poder tenim nosaltres i què hi podem fer davant de tan de patiment com el que es genera en un conflicte armat. Una política lingüística hauria de transcendir el seu caràcter neutre/auto-referencial i hauria d’estar lligada a crear noves experiències personals, noves realitats socials. Per tant, pot ser fora bo preguntar-te a tu mateix quin rol hi vols jugar en un context determinat i què hi pots aportar per crear realment experiències al teu entorn que siguin coherents amb les paraules que fas servir.
6 comentaris:
tomaa!
Cada diumenge piques més fort eh!
Na
Avui les coses aniran millor, ho diuen els astres.
Ja ho he fet, Ho he fetbe????
Bon dia
Susanna
Susanna: gràcies :)
Las zonas fronterizas no se localizan tan sólo en una geografía política o en una terminología mediática, sino en el interior de cada persona...
...ya no podemos pretender que el enemigo siempre está afuera...
El dominio es contextual...
Todos, en tiempos diferentes y en contextos diferentes, disfrutamos de algunos privilegios sobre otra gente y actuamos en los siempre cambiantes roles de víctima y perpetrador, explotado y explotador, colonizado y colonizador...
Ona
Ona: llavors, els que han fet la llista terminològicament i políticament 'correcte'- els de la BBC New- què són en aquest moment? Quin rol juguen?
llenguatge assassí vs. llenguatge imparcial
Suposo que pretendre respondre la qüestió “del llenguatge assassí vs. el llenguatge imparcial” a un expert en terminologia és pot considerar una gosadia, però donat el fet que som analfabets en quasi la millor parts dels camps de coneixement i només som experts, amb prou feina i si en tenim sort, en tan sols un de tots els infinits camps de saber, serà tot un plaer intercanviar reflexions en aquest fòrum i aprendre d’aquesta, la teva expertesa.
En el mateix article de la BBC, es parla de la responsabilitat en fer ús d’un llenguatge imparcial, de manera que sembla que es parteix de la possibilitat de jugar un rol neutre i, com tu també suggereixes, es parteix de la possibilitat d’una “correcció política” - en el seu sentit original més positiu de defendre un esforç per la pau o la anti-discriminació. No vull entrar en l’ús actual del terme de la “correcció política” que cada vegada sembla estar més al servei de vessants conservadores en generar una pressió conformista, però si m’agradaria remarcar un gran inconvenient en creure en l’acció imparcial de les paraules quan fem ús d’una terminologia políticament correcta.
Els conceptes políticament correctes sovint hereten el sentit de la paraula que havien de substituir. El fet de canviar la denominació no implica una transformació real, no comporten un canvi de la realitat social. Si be n’hi han de paraules que comporten una acció en només dir-les, com quan un cura declara a una parella com “marit i muller”. L’acció de les paraules (Austin: How to Do Things With Words) està limitada al poder atorgat al cura per enunciar aquestes paraules i convertir-les en un acord vinculant.
De manera que quan ens preguntem pel rol dels que volen o pretenen ésser uns observadors neutrals del món com els mitjans de comunicació o fins i tot els científics, pot ser el què de fet realment volem saber és quin poder tenim nosaltres i què hi podem fer davant de tan de patiment com el que es genera en un conflicte armat. Una política lingüística hauria de transcendir el seu caràcter neutre/auto-referencial i hauria d’estar lligada a crear noves experiències personals, noves realitats socials. Per tant, pot ser fora bo preguntar-te a tu mateix quin rol hi vols jugar en un context determinat i què hi pots aportar per crear realment experiències al teu entorn que siguin coherents amb les paraules que fas servir.
Ona
Publica un comentari a l'entrada