diumenge, 22 d’abril del 2007

Venezia segons Xavi Dotras

Un minutet de com el pianista i compositor de jazz Xavi Dotras va veure Venezia l'any 2002.

http://www.xavierdotras.com/fotos/xdtrio-venecia.mp3

Vés a saber què li va passar a la v/bella ciutat per fer-ne una peça musical. Des que ell i jo vam deixar de fer campanes a les classes de filosofia quan anàvem a l'institut- i ell portava un barret de capità de vaixell-, només ens veiem als seus concerts, o per cap d'any a l'envelat de Canet. De totes maneres, això està bé perquè ara em fa gràcia recordar amb ell batalletes de quan estudiàvem COU i érem COU-boys, drets a la barra amb una birra com fèiem abans. Tots dos pensàvem l'un de l'altre que teníem un camí marcat. De fet, en aquella època tothom sabia que en Xavi seria un important pianista i compositor, la qual cosa s'ha confirmat amb la nominació del seu CD Nit als "Premios de la Música" que atorga 'la Academia de la Música' mitjançant l'S.G.A.E. Per això, per a mi estava tan clar que no li calia saber d'integrals, de sinus ni de cosinus com a ell li devia semblar que no em calia fer salt de longitud o córrer els 100 metres tanques per anar fent el meu camí.

El dimecres passat va actuar al Jamboree, presentant el seu Nit. No sé, el CD em recorda quan, de nit, jo tornava a casa a peu des de Canet per la platja. Si no coneixeu en Xavi i us interessa escoltar-lo, aneu a la seva pàgina web . També hi podeu trobar una relació de llocs on actuarà en els pròxims mesos.

Salut, Xavi i gaudiu-ne (he utilitzat el pronom feble correctament?)

... i França segons Monet i Debussy

Havent sortit del Museu d'Orsay, vaig veure que els colors de les pintures de Monet eren el colors de l'aire que jo respirava. El mateix aire que es cargolava per les costelles de Notre Dame que em donava l'esquena.

... i el meu despatx segons Web 2.0?

diumenge, 15 d’abril del 2007

Posts d'abril i de pluja

Avui els dits em fan mal de tant donar-li a les tecles. Mes plujós d'abril. M'aixeco de la cadira, estenc la mà, l'agafes i ballem.

April in Paris

April in Paris
Chestnuts in blossom
Holiday tables under the trees

April in Paris
This is a feeling
No one can ever reprise

I never knew the charm of spring
Never met it face to face
I never knew my heart could sing
Never missed a warm embrace

Till April in Paris
Whom can I run to?
What have you done to my heart?

I never knew the charm of spring
Never met it face to face
I never knew my heart could sing
Never missed a warm embrace

Till April in Paris
Whom can I run to?
What have you done to my heart?



April Showers (Dutxes d'abril*)

When April showers
may come your way
They bring the flowers
that bloom in May

So when it's raining,
have no regrets

Because it isn't raining rain,
you know
It's raining violets

And when you see clouds
upon the hills
You know they'll bring crowds
of daffodils

So just keep looking for a bluebird
and listening for his song
Whenever April showers
come along.

And when you see clouds
upon the hills
You know they'll bring crowds
of daffodils

So just keep looking for a bluebird
and listening for his song
Whenever April showers
come along


*
És la broma d'un traductor automàtic



diumenge, 8 d’abril del 2007

Passió

Jo vaig fer la bàsica en un col·legi religiós. Quan s'acostava la setmana santa 'el padre'- que així li dèiem al capellà director del cole- ens passava unes diapositives a la classe de religió que il·lustraven la passió de Jesucrist. Ens impressionaven les il·lustracions però el que ens produia esglai era la manera en què el padre relatava el sofriment de Jesús. Recordo que ens deia coses com aquesta: imagineu-vos el moment en què van aixecar la creu. Un cop dret, la força de la gravetat tirava el cos de Jesús cap avall i, per això, els claus li anaven segant encara més les mans i les anava destrossant de manera lenta i continuada. La meva mare i la dels meus companys estaven molt preocupades perquè sovint teníem malsons i ens despertàvem a la matinada cridant que vèiem el cos de Crist clavat a la creu.

No sé, potser aquell padre, com el Mel Gibson al rodar la pel·lícula La Passió, creia que amb l'evocació del patiment de Jesucrist un comprèn millor el seu sacrifici per a la humanitat i així es reforça la seva fe. Amb mi no va funcionar aquest mètode. Prefereixo la litúrgia d'escoltar cada divendres sant la Passió segons Sant Mateu o de Sant Joan de J.S Bach a casa. Ja fa uns deu anys que ho faig. No sóc home religiós però reconec que no m'importaria que la música de Bach em convertís. De fet, m'arriba molt més el missatge i el trasfons espiritual de la Passió si escolto l'ària Blute Nur



o el duet que en dic de l'ensurt (o 'susto') perquè si l'escoltes en CD i no estàs previngut, l'entrada sobtada del cor enmig de la tranquil·la melodia dels dos cantants et fa donar un bot increïble.



Realment, el que a mi m'interessa és que un tema tan tràgic com el de la Passió pugui ser reconvertit en una obra que s'interpreti, fins i tot, amb alegria. Si no, fixeu-vos que bé que s'ho passen aquests homes i dones a l'assaig d'un número de la Passió segons Sant Mateu, amb els seus abric i bolsos penjant de les cadires, i els seus peus seguint el ritme.

... i Resurrecció

Crec fermament en l'últim moviment de la simfonia Resurrecció de Mahler


diumenge, 1 d’abril del 2007

Núvols

Per saber quin temps farà demà, no vull veure les fotos de núvols que els domingueros han fet avui





No vull tampoc perdre'm l'espectacle del cel perquè estic obsessionat en què veig un OVNI.




Ni ara em ve de gust mirar núvols dins d'un cotxe. I menys si em pregunten abans 'quant de temps fa que no mires el cel?' Com si la meva metgessa de capçalera em preguntés quant de temps fa que no tinc relacions astrals.




Per a celebrar aquesta setmana tan bonica, vull mirar núvols blancs penjats d'alguna branca; potser al monestir de Wudan, en un salt comfiat i feliç- sense esclafar-me contra el terra, és clar- com el del final de la pel·lícula Tigre i Drac, al so del violoncel del Yo-Yo Ma.