tag:blogger.com,1999:blog-7751834610771685207.post1295477725615716103..comments2023-10-23T22:01:36.493+02:00Comments on Diumenja'm: El que l'oïda no veuquimhttp://www.blogger.com/profile/11618223918128331551noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-7751834610771685207.post-28339298176621555952009-04-09T10:10:00.000+02:002009-04-09T10:10:00.000+02:00Podria ser un llibre l'acció del qual passés e...Podria ser un llibre l'acció del qual passés entre Arenys o població similar i Barcelona i on hi sortissin, naturalment, algunes escenes impagables dels viatges en tren a les hores punta. Hi podria haver-hi descripció poètica del paisatge al llarg de les estacions de l'any plagades de mediterraneitat, escenes costumistes, història d'amor i/o desamor i també una mica d'acció. Amb algun comentari imprescindible sobre la influència del mar a la música de Toldrà i la poesia d'Espriu. Ja veus que et vaig donant idees.<br>Jo, de ben segur, el llegiria.Josep Rumbauhttp://www.blogger.com/profile/15483389917481132260noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7751834610771685207.post-32662661276639711912009-04-07T13:02:00.000+02:002009-04-07T13:02:00.000+02:00Escriuré: Usual va amb un S, 100 vegades ;).PleaSe...Escriuré: Usual va amb un S, 100 vegades ;).<br><br>PleaSe, fes cas del dottore i del Franc (molt a pesar de luquetujasaps), tenen molta raó.<br>Petonets.helennahttp://www.blogger.com/profile/18209396697283740036noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7751834610771685207.post-1833007125083100042009-04-07T10:07:00.000+02:002009-04-07T10:07:00.000+02:00Ei, ei, que un llibre no és necessàriament una nov...Ei, ei, que un llibre no és necessàriament una novel•la popular. Jo almenys no penso en això, quan t’ho proposo.Francnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7751834610771685207.post-76650381870396546362009-04-06T21:55:00.000+02:002009-04-06T21:55:00.000+02:00Helenna: vaja, ara em faltarà per veure els colors...Helenna: vaja, ara em faltarà per veure els colors del Gran Canyon amb la música del Parsifal. Tal com el descrius ha de ser sublim. Segur que és una gran experiència. Mentre, haurem de conformar-nos amb vistes al mar maresmencs (molt de música de Toldrà). No l'has escoltat encara? doncs marchando una de Toldrà ben mediterrani... :D Per cert, la 's' que sobra de 'usual' és imperdoneibol.<br><br>Ferran: i tant que compta que se t'eixampli el cor amb J.S. Bach. Bach és tan genial, és tant la perfecció, que no ens importa gens assumir les nostres limitacions, perquè sempre et sorpren, com un moment feliçment inesperat (oooohh, que cursi, però és així).<br><br>Josep: jo tampoc analitzo la música mentre l'escolto. Precisament, el que envejo és l'evocació d'imatges completament espontànies. I realment, algunes persones que no tenen un sentit crític agut amb la música, t'expliquen cada 'visió' que et fa pensar si no és una gran sort deixar-se invadir per les imatges auditives sense prejudicis. M'alegro que t'hagi agradat com està escrit el post. Una abraçada.<br><br>Franc: uffff, ja no tinc edat per tripies. Si em prenc un trinaranjus i ja tinc cremor d'estómac. M'afalaga que tu i el dottore m'animeu a escriure un llibre però em sembla que, igual que no agafo el cotxe perquè sóc responsable i no vull fer mal ni a mi ni als altres, tampoc em poso a escriure novel·les per no avorrir a la gent al tren. Sóc incapaç de parlar d'homes que no estimen les dones. Què hi farem!quimhttp://www.blogger.com/profile/11618223918128331551noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7751834610771685207.post-64117906492448600962009-04-06T10:02:00.000+02:002009-04-06T10:02:00.000+02:00Quim, això de la sinestèsia atrofiada s’arregla am...Quim, això de la sinestèsia atrofiada s’arregla amb un bon tripi. Haha. I quan se’t passin els efectes torna't a plantejar allò d’escriure un llibre. Fem força, dottore.Francnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7751834610771685207.post-27485686409280633502009-04-05T23:22:00.000+02:002009-04-05T23:22:00.000+02:00Escolta Quim, no cal que t'hi amoïnis, en una ...Escolta Quim, no cal que t'hi amoïnis, en una cosa tan subjectiva com l'escoltar música, cadascú fa el què pot. Jo, per la meva part, m'estic de fer masses anàlisis i procuro estar atent al què sento sense més. Ja sé que hi ha gent que escolta música des del pensament més estructurat i fa una audició absolutament racional. Jo prefereixo defugir aquesta manera d'escoltar-la i simplement miro de sentir-la, directament, amb molta atenció, sense jutjar, comparar o censurar. Després, una vegada acabada l'audició o el concert, com que la ment enregistra fins a cert punt el què ha sentit, pots fer-ne una valoració crítica, però no en el moment de sentir-la.<br>Per cert, una article molt ben escrit. Torna't a plantejat d'escriure un llibre.Josep Rumbauhttp://www.blogger.com/profile/15483389917481132260noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7751834610771685207.post-56591531136479077602009-04-05T19:49:00.000+02:002009-04-05T19:49:00.000+02:00Sort que l'Helenna m'ha aplanat el camí! A...Sort que l'Helenna m'ha aplanat el camí! Anava a dir que dec ser l'únic (com a mínim, l'únic habitual del Diumenja'm) incapaç de veure amb l'oïda, d'olorar amb la llengua ni de sentir amb el nas... però veig que no, que no sóc l'únic. Buf!<br><br>Parlant seriosament, disfruto com un camell amb la clàssica, però només allò que la meva oïda pot percebre. Això sí, si és alegre com aquest Bach, se m'eixampla el cor. Això compta? ;-)<br><br>Una abraçada, Quim (i hola, Helenna)Ferranhttp://www.blogger.com/profile/07974026239652361191noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7751834610771685207.post-32896890605578209682009-04-05T07:36:00.000+02:002009-04-05T07:36:00.000+02:00Uii, segur que he fet un munt de faltes d'orto...Uii, segur que he fet un munt de faltes d'ortografía. Usual es amb una s, isn't it? ;)helennahttp://www.blogger.com/profile/18209396697283740036noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7751834610771685207.post-45564335720146285412009-04-05T07:32:00.000+02:002009-04-05T07:32:00.000+02:00He descobert la música clássica fa poc. No hem fix...He descobert la música clássica fa poc. No hem fixo en cap aspecte técnic, segurament per la meva ignorància en el tema. Tanco els ulls i em limito a "sentir". Les sensacions son diverses. El piano m'evoca sempre el mar i causa en mi un efecte sedant.<br>La peça de Wagner m'ha portat a veure de nou un capvespre al Gran Canyon. He recordat tots els grocs, marrons i ocres barrejats amb el ataronjat blau del cel. Sublim, com el preludi.<br>Grrrrr, al final m'agradarà Wagner.<br><br>Un post molt ben escrit, as ussual.<br><br>Que bé que funciona la meva estimada Toshi, i es tant "mona".....<br>Petonets de café de diumenge. Tens els minuts de dormir "contats", hahahaha.helennahttp://www.blogger.com/profile/18209396697283740036noreply@blogger.com